Després de la caiguda de Roma
i les posteriors invasions dels ostrogots i els llombards, va entrar en un
període de decadència, però es va començar a recuperar durant el segle X, moment que va començar a desenvolupar una important flota que li va permetre
iniciar el comerç per tota la Mediterrània.
Després
d'això va anar prosperant i sobre l'any 1100 es va crear la República de
Gènova, que va ser creada per una associació voluntària de ciutadans i
comerciants (compagna), aquesta associació aportava armes, treball, capital i
també va crear un sistema bancari. Els banquers i comerciants genovesos són els
primers en utilitzar medis que encara avui dia ens són útils com: les lletres
de canvi, xecs, assegurances...
El poder executiu es
va concedir a un nombre de cònsols elegits anualment a una Assemblea popular.
El poder
legislatiu estava en mans de petits nobles i ciutadans influents.
El comerç
marítim va ser l'activitat dominant. Durant els segles XII i XIII Gènova va
jugar un paper important en la revolució comercial que Europa estava
experimentant. Es va convertir en una ciutat amb un poder naval que es podia
igualar al de les monarquies més grans i competia amb altres potències
marítimes italianes (Pisa i Venècia) pel comerç amb Europa occidental.
Durant els segles XIV
i XV, tota Europa va entrar en una crisi profunda moral i material. A Gènova la
lluita de classes va mantenir el govern en agitació constant i les finances
públiques van ser arruïnades per la guerra.
Les espècies de l'est, colorants, medicaments, metalls occidentals, llanes africanes, pells, corall i l'or van ser els principals articles d'un comerç internacional molt diversificat. La banca i construcció naval van florir, i es va iniciar la indústria tèxtil local.
 |
| Port de Gènova any 1490 Imatge de: http://sites.cardenalcisneros.es/ciudadarte/2013/05/06/genova-hartmann-schedel-xv/ |
 |
| Alfons IV d'Aragó Imatge de: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Alifonso_IV_d%27Arag%C3%B3n.jpg/314px-Alifonso_IV_d%27Arag%C3%B3n.jpg |
Les espècies de l'est, colorants, medicaments, metalls occidentals, llanes africanes, pells, corall i l'or van ser els principals articles d'un comerç internacional molt diversificat. La banca i construcció naval van florir, i es va iniciar la indústria tèxtil local.
Amb la
seva participació com a transportista a les Croades va aconseguir
grans beneficis, també va establir llaços comercials amb Orient.
Gènova va fer una aliança amb l'Imperi bizantí l'any 1261, que preparaven el camí per un gran domini del mar negre. Moltes illes de l'Egeu es van convertir en dependents de Gènova.
La guerra catalano-genovesa va ser un conflicte armat entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova. La guerra contra Gènova va durar entre 1329 i 1336, any en el qual el rei Alfons el Benigne (també conegut com a Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó) va morir i aconseguia una pau incòmode però afirmà la possessió de l'illa de Sardenya. El conflicte duraria fins ben entrat el segle XV, Gènova i la Corona d'Aragó, especialment a Barcelona, es discutien el domini del comerç a l'oest de la Mediterrània, així com la possessió de l'illa de Sardenya. Alfons el Benigne va promoure la repoblació de Sardenya per la gent de la península entre 1329 i 1330. La guerra va permetre guanyar la ciutat rebel de Sàsser, clau pel domini del nord de l'illa de Sardenya i les rutes marítimes.
La guerra veneciano-genovesa va ser un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, va ser guanyat per Gènova.
Simone Boccanegra, que va pujar al poder de la República de Gènova després de la guerra veneciano-genovesa, es va aliar amb el Regne de Castella per atacar la Corona d'Aragó, amb un estol de galeres comandades per Egidi Boccanegra que va atacar Guardamar el 1358, i Barcelona l'any següent.
Gènova va fer una aliança amb l'Imperi bizantí l'any 1261, que preparaven el camí per un gran domini del mar negre. Moltes illes de l'Egeu es van convertir en dependents de Gènova.
La guerra catalano-genovesa va ser un conflicte armat entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova. La guerra contra Gènova va durar entre 1329 i 1336, any en el qual el rei Alfons el Benigne (també conegut com a Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó) va morir i aconseguia una pau incòmode però afirmà la possessió de l'illa de Sardenya. El conflicte duraria fins ben entrat el segle XV, Gènova i la Corona d'Aragó, especialment a Barcelona, es discutien el domini del comerç a l'oest de la Mediterrània, així com la possessió de l'illa de Sardenya. Alfons el Benigne va promoure la repoblació de Sardenya per la gent de la península entre 1329 i 1330. La guerra va permetre guanyar la ciutat rebel de Sàsser, clau pel domini del nord de l'illa de Sardenya i les rutes marítimes.
La guerra veneciano-genovesa va ser un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, va ser guanyat per Gènova.
Simone Boccanegra, que va pujar al poder de la República de Gènova després de la guerra veneciano-genovesa, es va aliar amb el Regne de Castella per atacar la Corona d'Aragó, amb un estol de galeres comandades per Egidi Boccanegra que va atacar Guardamar el 1358, i Barcelona l'any següent.
